dilluns, 29 de febrer de 2016






sota els meus peus descalços

m’envaeixen papallones de seda


                i puc volar i deixar-les ser lliures

jo que m'he vestit de blanc

per idolatrar el temps en que neixen flors


desitjant retrobar aquells camps de setí vermell

per congelar un espai, dins un temps, dins una vida

en el que puc dormir 

amb la seguretat d'una abraçada

               aquella que em protegeix de mi 

               retornant-me a una infància que no s'ha perdut


i ja no sentiré mai més aquella solitud 

ni la fragilitat

de trencar-me


ara sentint la fortalesa d'una terra i una vida

d'un amor

d'una efervescència

d'un futur, d'un present


m'he vestit de blanc per recordar que sóc deesa de cada nit

de cada somni

de cada sol


montse pellicer mateu

imatge internet
               





2 comentaris:

  1. perquè les papallones no només les volem sentir a la panxa.....

    ResponElimina
    Respostes
    1. si perquè les volem sentir dins la nostra pell

      Elimina