dijous, 4 de febrer de 2016

m’ha empassat l’espiral del temps
fent-me sentir de color vermell
-        -          i la pell de rosella surant sobre prats eterns
que s’han esvaït dins les nostres mans
tot ha esdevingut oníric i seductor
les sensacions no han canviat
-         -         i tot allò que m’omplia de tu s’ha buidat
per copsar un instant de plenitud
on la teva boca es desfà amb la meva
assaborint la mel i la xocolata
-       -             i l’olor a la gespa tallada per renàixer
sense ser fèrtil torno a sentir la vida com neix
aïllant tot pensament que m’allunya de tu
-           agraeixo les nits que queden per venir
-       -                  els balls que queden per ballar
-       -                  quan la nuesa ens ha tret la roba
tinc la virtut de la paciència
              he aprés a no anticipar-me
-         sóc la ploma que juga amb la teva pell
-         immersa en la solitud de la distància
-           i la distància és efímera com el temps



montse pellicer mateu
imatge google







2 comentaris:

  1. agraïm les viscudes i les que tenen que venir...però sobretot les gaudirem en tota la seva mesura

    ResponElimina
    Respostes
    1. exacte gaudim Joan, i agraïm tot lo bo que hem viscut

      Elimina