dimecres, 16 de setembre del 2015



el perquè de tot plegat
entre destins i mots encreuats
              no hi ha respostes
                ni cal fer-se preguntes
perdona'm si a voltes causo dolor
                            visc ingràvidament
sento tant intensament com el foc que mai s'apaga
sóc tant real i alhora dispersa
               onada dins del mar
               escuma que s'allibera
perdona'm si cada vespre quan la llum s'apaga 
                                            vulgui ser el teu somni
és la possessió que em domina i l'egoisme de transformar-me
en una bruixa de seducció i a voltes en la Blancaneus
                  puc ser tant complaent amb tot allò que em provoquis
em puc treure la roba o llençar-la per el balcó
                   puc caminar descalça i amb sabates de taló
puc ser tantes coses que sols vull ser jo
ara totes les pors les convertiré en orgasmes
tota l'angoixa serà el desig
tot el dolor que duc clavat a la pell, serà el meu tatuatge
                   però perdona'm perquè no hi haurà somni que no vulgui somiar
                   no hi haurà més dies sense nits
 i el meu xiuxiueig serà el silenci de les ones
                                                       que em faran de mirall

montse pellicer mateu
imatge google










2 comentaris:

  1. si aprenem a canviar les pors per convertir-les en orgasmes, ens canviarà radicalment la cara, els somriures seran eterns.

    ResponElimina
    Respostes
    1. si segurament els orgasmes seran somriures, entenent com a orgasme la plenitud i la felicitat, gràcies Joan

      Elimina