dijous, 30 de juliol de 2015

uns nens amb bicicleta
jo sota els efectes del alcohol
en una tarda ennuvolada
amb claredat he esclatat en un bram sense cònsol
presonera dels meu temors,
he vist passar les imatges d'una vida
d'un cel i un paisatge que s'acaben sota un núvol gris,
he plorat tant per no ser suficient per a ningú
i els meus dimonis m'han immers endins de la meva part fosca,
ara ja no sóc res, sols una dona que brama sota un cel sense sol,
no vull despertar, ni tant sols demà, 
amb tant de dolor i sense ànima
quan la llum navega lluny de mi, i les restes s'han esvaït
parla'm si us plau, parla’m de tu
que jo ja sóc engrunes de l'ahir
sento l’angoixa de viure perquè la vida em vol

montse pellicer mateu

29 /07/15
imatge google







Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada