dilluns, 27 de juliol de 2015

mai sabré que s'amaga sota el desig
ni si envelliré
mai sabré com són tantes emocions contingudes
ni l'acomiadament
ni sabré mai el dolor de les mirades
on no puc entrar
però si sé que la vida fa mal
que les paraules que no es diuen
ni les veritats
amaguen la por a la pèrdua de ser
mai sabre el mal que portem endins
però si sé el que sento jo
abatuda quan el sol surt i la lluna s'amaga
mai revestiré el llit de llençols de seda
però si sé el que és deixar anar
i pensar
i no tenir por de continuar
amb tot el dolor i l'amargura d'un bes
d'una mirada
d'una nit sota la teva abraçada
ara sabré el que s'amaga sota la covardia del no perdó
i sota la innocència
mai sabré res més del que sé
sota el paraigües d'un núvol aturat a casa meva
mai sabré les repostes
ni las buscaré
mai tornarà a ser igual ni com abans
ni com avui
sempre l'òblit picarà la porta per obrir el record

montse pellicer mateu
imatge google



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada