dimarts, 16 de juny de 2015

més vermell

traço un mot amb el cristall
amb espurnes de la sang dels talls que porto a les mans
d’un mirall esmicolat sota els meus peus,
i tu prenent un gintònic o un whisky en un lloc qualsevol
no hi ha temps, ni esperes en una vida que marxa
se’ns va la vida
com el fum
i el vent va deixant aquelles cicatrius sobre el nostre aspecte
enmig de tot la ciutat i un asfalt que es desfà amb la calor,
calades de cigarretes que s’apaguen
consumint l’aire d’una cambra fosca d’un lloc qualsevol
amb la memòria de nits i dies eterns
i aquest cristall que talla amb la precisió d’un bisturí
i la sang que recorre les meves mans, els meus peus, i que és tant vermella
com les roselles que recullo en el camp d’un passat amb bicicleta,
vull jugar mentre aquest cava es refreda al costat del meu cos
vivint dins de cada bombolla daurada, on s’amaga la meva platja
ara que ja no sé on sóc ni d’on sóc on la fantasia em dugui
m’obro de bat a bat
a palpentes
per tocar-te mentre l’olor al teu fum s’apaga
tant de temps buidant
sense omplir
m’he assecat
sentint rodolar el líquid que m’ha fet bategar
on tot és vermell

montse pellicer mateu

16/06/15
imatge google



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada