diumenge, 26 d’octubre de 2014



sota un gintònic pervers
i d’altres que acompanyen la vetlla,
surten les paraules sense control ni ordre,
el cos és el reflex d’una melodia
que dibuixa el meu destí dins d’un cosmos inexistent
creat a la meva vida,
i el puc tocar com puc pujar i cavalcar sobre la lluna
contemplant l’onatge i saltar sense por sobre l’abisme,
pervers, tocant l’ànima que s’allibera sense control
ara puc dir que he volat molt més enllà d’aquest món
i estava feliç perquè em sentia a mi mateixa
res no importava quan una espiral de fum
em va retornar sobre la terra
en un instant vaig ser deesa immortal per ser una dona
amb veu sobre totes les coses,
sota un gintònic, o dos o una absenta o una llimonada
em vaig envoltar de la bellesa de la serenitat de ser
copsant l’alegria de ser invisible entre totes les estrelles
i vaig ser núvol de nit

montse pellicer mateu
26/10/14
IMATGE GOOGLE

 

4 comentaris:

  1. aquells moments del tot és possible que malauradament ens passen factura, però que ens treguin el que hem ballat

    ResponElimina
    Respostes
    1. a vegades en aquells moments es quan hi veiem més clar

      Elimina
  2. Tota la poesia és meravellosa... "el cos és el reflex d' una melodia". No sé com tens tanta imaginació... tot és un poema preciós... i molt bo. M' encanten els teus poemes. Rafael Molero

    ResponElimina