diumenge, 5 d’octubre de 2014



poderosa del meu temps
m’he despullat amb desfici
fins a quedar-me tant nua
que no em queda roba per tapar-me,
un deliri ha recorregut el meu cos
deixant l’empremta de les paraules,
l’olfacte m’ha dut on ets tu
que jaus sobre pètals de seda
tant salvatge com una esgarrapada
que duus clavada al cor,
i jo poderosa com una fera
trepitjo espelmes per apagar la llum,
ara roman tot dins l’obscuritat
dels teus llavis

montse pellicer mateu
5.10.14

2 comentaris:

  1. M'agrada molt, Montse. Curiós com aquesta veu poètica s'assembla molt a la d'un personatge d'una història que fa molts anys que escric. "Ara roman tot dins l'obscuritat dels teus llavis" És ella! La musa de la meva història!

    ResponElimina
    Respostes
    1. gràcies Tete, al fi has trobart la musa, abraçada

      Elimina