diumenge, 12 d’octubre de 2014



blanc negre setinat
com l’escuma de l’onada
que m’arriba i embolcalla,
i m’enduu allà on el cor frisa en llibertat.
blanc negre dualitat
com dos pols oposats que s’atrauen
i s’acosten imantats
dins d’una atracció fatal que sublima l’esperit,
m’atrau la contraposició
que conflueix per difuminar un horitzó
en el que tu i jo ens trobem dins d’una espiral
en un temps sense mesura

DIA 12-OCTUBRE-2014
imatge google

6 comentaris:

  1. Magnífic sentiment en versos.
    M'ha agradat de bon de veres.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Yeti, contraposicions per ser un mateix

      Elimina
  2. Ser benvingut on el cor frisa sempre serà un plaer afegit.

    ResponElimina