dimecres, 24 de setembre de 2014



de pluja, de fang i d’amor
de dolor i èxtasi,
de moments de plenitud que s’esmicolen
trencadissos com un mirall,
aquell mirall que no té edat, ni temps ni pietat,
temps de donar fruits i regar el jardí,
d’amor i sexe,
i el mirall retorna espurnes enmig d’escletxes
que s’obren al meu pas
i el meu món en un moment marxa
per no tornar,
el meu temps transcorre sense pressa
i deixo caure el fruit que jau sobre el terra
deixant la seva llavor

montse pellicer mateu
24/09/14 1
imatge google 



2 comentaris: