dilluns, 22 de setembre del 2014



endreço la taula
recollint les engrunes
com si fossin trossets d’instants
que s’ajunten per formar un temps,
endreço la taula
i agafo els gots de vidre
amb les empremtes dels teus llavis
i me’ls enduc a la boca
per olorar el teu alè,
endreço la taula
com endreço un record
que amb el temps s’esmicola
i les engrunes ja no hi són
ni els teus llavis desen empremta
ni la taula existeix,
sols la ressaca d’una vida intensa
sota un sostre trencadís
abraçat dins el temps,
el got roman sobre la taula,
que no existeix

Montse pellicer mateu
1702142
del llibre ATREVEIX-TE A ENTRAR
ED.GERMANIA
imatge google
 

2 comentaris:

  1. Preciós poema. Jugues amb el pas del temps i la quotidianitat.
    Excel·lent.

    ResponElimina
    Respostes
    1. gràcies Yeti Barna, els temps i la quotidianitat son molt importants, tot és fràgil i fugaç, gràciex

      Elimina