dissabte, 13 de setembre de 2014



Un bon dia t'aixeques com sempre, i no és com sempre, alguna cos ha canviat i no saps diferenciar l'avui amb l'ahir, ni trobes explicació a aquesta sensació de canvi, de pèrdua, de inseguretat, d'incertesa. Un bon dia t'aixeques i te'n adones de que és tant inútil discutir i malgastar les paraules que decideixes només parlar quan sigui necessari.
Un bon dia t'aixeques i el teu món segur, s'ha enfonsat, i cerques la clau per tancar portes, i tanques les finestres perquè no entri l'aire.
Un bon dia t'aixeques i no pots escoltar cap silenci, i les flors del teu jardí ploren, però són plenes de colors.
Un bon dia t'aixeques i t'adones de que ja no estàs viu i que sures i t'empeny la brisa del mar, i que el teu llit és fet de flors de cotó, i la teva veu s'ha confós amb la veu dels teus.
De cop i volta saps que no has mort, que segueixes viu en les mirades dels qui t'han estimat, i s'han emmirallat en els teus ulls.
Un bon dia has decidit que viuràs per sempre més, perquè ets llum,
perquè les estances fan la teva olor, perquè les teves paraules s'han tatuat amb foc en la veu dels altres.
Ara acluca els ulls i somriu perquè un bon dia seràs mar i tot el que has volgut ser.
montse pellicer mateu
imatge google

2 comentaris: