divendres, 13 de juny de 2014



m'evaporo
a pas lent, però m'evaporo
fins a esborrar-me,
destil·lant bocins de neu,
m'evaporo
per casar-me amb un núvol
i ser aigua,
aigua,
que brolla entre muntanyes
i mor al mar,
m'evaporo
com una boira densa que cobreix la vida,
m'alimento de la gelabror de les matinades,
sóc la pluja que et copsa amb una gota
sense fer soroll
sóc la gota que no s'atura,
m'evaporo un i altre cop
sóc una ombra atrapada dins d’una bombolla

montse pellicer mateu
imatge de google
13.06-14.1

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada