diumenge, 18 de maig de 2014



entre vidres dibuixo la meva casa
enmig de camps feréstecs
ruixada per espurnes d’ones,
lluny, molt lluny del silenci del món
amb finestres sense cortines
perquè la llum ens desperti cada dia,
quan es trenqui la nit,
entortolligats l’un amb l’altre
aferrats a un somni de papallones,
mentre passa el temps on vull morir
sentint que he viscut la vida

montse pellicer mateu
1805142

imatge de google

4 comentaris:

  1. Omplir de vida la vida, i si és de la mà trenats...mel..

    ResponElimina
  2. Sentir la vida! I el temps que passa, que passi. Lentament.

    Fita

    ResponElimina
  3. Sense Cortines, es viu molt bé. preciós, Montse

    ResponElimina