diumenge, 11 de maig de 2014



què es tot per no dir res quan la vida s’atura?
aquell gust a primavera
que dibuixa un dia perfecte,
un soroll de roba mentre rodola sobre el terra,
un olor al caliu del foc mentre mor entre guspires
que s’escampen dins la llar,
un silenci trencat per sospirs,
que és tot
quan la boira no et deixa veure la llum?
i et perds dins dels prats invisibles sense nom?
I t’esgarrapes i t’esparraques la vestimenta
cridant sense veu,
perquè s’ha afogat de tant plorar perles de llàgrimes
que és tot?
sinó l’instint salvatge d’una bèstia engabiada
presonera dels sentiments que lluiten per despullar-se
en un món massa gran i massa buit per sorprendre
quan la boira s’ha esvaït

montse pellicer mateu
1105141
imatge google




1 comentari:

  1. Molt bé Montse, descrius molt bé sensacions i sentiments,
    lligats amb versos, moltes gràcies per compartir-los!

    ResponElimina