dilluns, 5 de maig de 2014

arrelada a la vida m'enfilo enlaire per veure les coses des de dalt, i semblen petites, petites engrunetes de sorra, de pa, fràgils... i puc veure unes que marxen, i altres que lluiten per quedar-se, altres que lluiten, altres que ploren...petites engrunes de sorra, de pa...
arrelada peus a terra, ben amunt, ben endins puc veure'm i puc veure't, i no en sé més, ni conec el futur que és tant llunyà com proper, i jugo amb els temps per reternir-los
arrelada no vull marxar, mentre m'endinso cada cop més a prop a la cadena que mai s'apaga...
arrelada peus a terra, sols queda un vers
montse pellicer mateu



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada