dimecres, 19 de març del 2014








estic en calma,
he trobat la casa,
el lloc,
l’aire per respirar,
al bellmig d’un temple
creat d’emocions
deliris, i somnis,
he sentit la meva casa,
el meu temps
i he vist passejar la meva vida
al bellmig
d’un esclat
d’un desfici,
d’un desig complagut,
he trobat la casa
i he dibuixat els teus llavis amb gust a mar



montse pellicer mateu
1903142

2 comentaris:

  1. Gràcies per obrir-nos, metafòricament, la porta de casa. Hi entrarem a fer una tassa de calma.

    Fita

    ResponElimina