dissabte, 29 de març de 2014








brollar,
manar,
aigua dels meus ulls
salada,
és l’aigua que omple el mar
plena de llàgrimes enamorades
que retornen cada dia,
desitjant i arrelant somnis
plens de deliri
que fan de les nits una estona llarga,
brollar,
manar,
l’aigua que empasso
omplint la meva gola
dins d’un esclat d’escalfor
que m’omple de plaer
montse pellicer mateu
290314

2 comentaris:

  1. llàgrimes enamorades, llàgrimes assedegades. De desig

    ResponElimina
  2. Et passaria una punta de mocador, però em faria por de perdre un poema com aquest.
    Montse, segueix escrivint amb tinta salada.

    Fita

    ResponElimina