diumenge, 9 de març de 2014



ara que s’ha fet de nit
i estic tant, i tant cansada
vaig a despullar-me
i posar-me sota la dutxa
per sentir el soroll de les gotes
al caure sobre el meu rostre,
després,
després em vestiré de festa,
per lluir la nit daurada,
i cridar,
i riure,
i escoltar el silenci dels meus batecs,
ara que s’ha fet de nit
desfaré un mos,
un xic,
un pam d’estel,
per dormir-te
dormir-me,
sobre un núvol d’insomni
que gelós m’abraça el rostre

montse pellicer mateu
903141

2 comentaris:

  1. Un núvol d'insomni
    que provoca dolces tempestes.

    Fita

    ResponElimina
  2. Ara que s'ha fet de nit em bressolo en el teu poema.

    Abraçades, des de El Far

    ResponElimina