divendres, 28 de febrer del 2014



sento veus i no les puc escoltar
són masses veus disperses en diferents direccions
sota el fons inhòspit del desert de la solitud,
el seu so em provoca desesperació
quan les mans no es troben,
les mirades no es veuen,
camino enmig d’una multitud desconeguda
a l’aixopluc d’un núvol que pinta de gris l’escenari del teatre,
vull alçar la mirada per veure un arc de Sant Martí
reflectit sobre l’asfalt
que trepitjo sense descans al compàs
d’una música sense so
la melodia ja no existeix,
i les persones s’estimen  sota pseudònims  encoberts
amagats,
infiltrats,
confidencials,
encenc la xarxa de les tenebres d’un món inventat

montse pellicer mateu
2802141 




2 comentaris:

  1. Si encens la xarxa, per algun lloc penetrarà la llum.
    Sedàs de clarors.

    Fita

    ResponElimina
  2. És meravellós i amb molta rítmica, és fenomenal. M' encantan els teus poemes. Ets meravellosa. i tens molta imaginació per a construir tan gran poema. un gran salut de Rafael

    ResponElimina