dilluns, 17 de febrer de 2014



endreço la taula
recollint les engrunes
com si fossin trossets d’instants
que s’ajunten per formar un temps,
endreço la taula
i agafo els gots de vidre
amb les empremtes dels teus llavis
i me’ls enduc a la boca
per olorar el teu alè,
endreço la taula
com endreço un record
que amb el temps s’esmicola
i les engrunes ja no hi són
ni els teus llavis desen empremta
ni la taula existeix,
sols la ressaca d’una vida intensa
sota un sostre trencadís
abraçat dins el temps,
el got roman sobre la taula,
que no existeix

Montse pellicer mateu
1702142



2 comentaris:

  1. Com més engrunes tinguem més haurem gaudit de la vida. No ens faci por engrunar-nos

    ResponElimina
  2. Recollir instants d'un temps que es buida... però del que en vas plena.

    Fita

    ResponElimina