dilluns, 10 de febrer de 2014



cau la tarda,
sense voler es marceix
enmig de núvols blancs i grisos,
jo sense paraigües
extenc els braços per copsar una gota
que no cau,
no es percep,
i aixeco el rostre per sentir l’aire gèlid
d’un  dia sense sostre,
quan els colors es dibuixen
de grisos
un aire bucòlic  s’endinsa dins l’esperit
que trontolla sense voler
en un desgavell d’hormones
que lluiten per sobreviure,
i la gota que no cau
ni el cel es tenyeix
quan la nit és massa gran

montse pellicer mateu
10022014


2 comentaris:

  1. La reina pluja ha teixit un vel
    per amagar el rei sol.
    Fita

    ResponElimina
  2. Si la nit és massa gran, cal omplir-la de bona companyia.

    ResponElimina