dimarts, 23 de juliol de 2013

quan es fa fosc
suro entre els estels
i m'envolto d'un deliri
que em trasvalsa,
sota la fresca de la foscor
m'abandono als pensaments
que un a un
comencen a parlar,
com un miratge en el temps
em deixo portar
al destí
embolicada entre llençols
i vels de fades
com si un sentiment de verge
s'apoderés de mi
mentre la nit es transforma
entre els vitralls de l'albada
que em recorden
que res ha estat un somni
montse pellicer mateu




1 comentari:

  1. És fenomenal este poema... és meravellós, utilitzes paraules molt boniques per a donar-li un bon sentit a l' escrit. Enhorabona, Montse... ets meravellosa. Un salut Rafael

    ResponElimina