dijous, 11 de juliol de 2013

lluny de camins interposats
oposats,
infravalorats,
esguinssats,
trepitjant les onades 
que cauen sobre la sorra
deixant noves pedres i nous camins,
la resta no importa,
sols sentir com es belluga la vida 
que sempre perdura,
lluny de posseir
un regal prestat
retinc el silenci
del trencadís entre l'aigua i la terra,
sabent que en un altre temps
he trepitjat la terra ferma,
que no és meva,
i agafo el soroll del vent
mentre colpeja la  meva pell,
per recordar-me
velles històries passades,
viscudes,
retrobades,
a vegades oblidades
i m'aixugo l'ànima
amb les seves carícies

montse pellicer mateu





1 comentari:

  1. tenim un somni,
    si tambe es el vostre...
    us convidem a participar a aquest blog:

    http://cadenablogs-11setembre2013.blogspot.com/

    us hi esperem !!

    ResponElimina