dimecres, 17 de juliol de 2013


espera
deliri
silenci compactat
sota l'aixopluc de la pell
envoltada de quatre parets
que fan d'esguard
d'una solitud desesperada,
com quan recito
el meu oblit
i sóc el present
que viu cada dia
mots
entrellaçats
perfectament encadenats

montse pellicer mateu





6 comentaris:

  1. capacitat per a refer's-hi i reixir tot i el dol

    ResponElimina
    Respostes
    1. tots tenim aquesta capacitat de fet, sino no seguiriem vius

      Elimina
  2. Allibera't de la gramàtica
    i dels adjectius que no et
    deixen ser Tu..., no deixis
    que la solitud s'enamori
    de Tu, podríeu acabar
    fent parella..., despulla't
    d'etiquetes i creences,
    de dogmes i creus, sigues Tu,
    deia que tot flueixi...

    onatge

    ResponElimina
    Respostes
    1. tot flueix onatge, el dificil es tenir paciència

      Elimina
  3. La soledat no desitjada no afavoreix ...
    Molt bonic el poema!

    ResponElimina