dijous, 28 de febrer del 2013







Tinc un vers escrit en el cos,
que es belluga i no fa soroll
perquè el recitis amb els teus llavis,
mentre em sobreescrius cada paraula.
Tinc l'ànima perduda 
assedegada de poesia
que flueix mentre reposo sobre el mar
atrapada entre les ones.
I no puc esborrar les petjades,
deixades sobre la sorra
mentre m'he anat traient la roba,
per deixar pas a l'essència.

montse pellicer mateu


2 comentaris: