diumenge, 3 de febrer de 2013


Imagino el vent
que serà el mateix que el meu,
mentre t'agelebra al matí,
i dins d'una foscor palpable,
endevino una carícia dolguda,
una paraula no dita.
Imagino l'expill
que et retorna la imatge,
mentre l'aigua cau sobre el teu rostre,
xopant el teu cos,
mentre les meves passes
han arribat per desfer-se
dins dels teus llavis.
Sento la teva mirada 
mentre em despulles,
i aquest vent que trastorna
i ens retorna
per embolcar-nos 
dins d'un hivern que no mor.
Imagino mentre m'asseco
que el mar em retorna,
i sento la sorra,
mentre romans, descansant,
per fi entre les meves cames.

montse pellicer mateu




3 comentaris:

  1. El dia ventòs ha propiciat almenys la inspiració necessària per ajuntar unes bones lletres de poesia......molt sensual
    Bona setmana.....

    ResponElimina
  2. moooolt bo montse, jo crec i aquest poema n'és una mostra que a cada nou dia escrius millor !!
    abraç+ades
    joan

    ResponElimina