dimecres, 20 de febrer del 2013




Ansiosament,
he arribat a París,
navegant pel Riu Sena,
sobrevolant les teulades,
passant pel pont dels amants.
He tancat la porta de la cambra,
des d'on veig la Torre Effiel,
i les llums del Parc Elisi,
em deixa veure el teu rostre.
Em deixo caure sobre teu
amb la fam d'un animal salvatge
trencant la roba que portes,
per devorar-te,
i empassar-me cada mot
que surti de la teva boca,
he tornat al principi.
Sobtadament
ens hem begut l'enteniment
i hem aprés a estimar altre vegada,
mentre les teves cames entre les meves,
juguen a confonfre's.
I quan hem esgotat les forces,
tornem a reviure el somni.
Desperto
i París ha passat,
però el record del temps viscut,
somiat, tal vegada irreal
sobreviu als meus sentits.

montse pellicer mateu

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada