dimecres, 27 de juny de 2018


enyoro palpar la teva pell
i des de la meva imaginació somiar-te, ara,
he conegut el teu somriure, encara no el teu plor,
sense sentir-te puc tenir-te,
enyoro el que encara no he tingut
però enyoro les teves mans descobrint-me
i els meus llavis tastant la teva saliva
jugant amb la teva llengua
parlant paraules sense conversa
sense sentit, sense censura,
només tu i jo i aquella copa de cervesa
en una terrassa d’un bar qualsevol
podem detenir el temps, l’abraçada
el desig de tenir sostre i desfer-lo
enyoro aquell lloc imaginari, virtual,
on alliberar aquestes ganes d’engolir-nos
per entrar dins les cavernes,
deixarem de ser dos, serem un
i lluitarem per aquest plaer que tots dos cerquem
som dos llunes creixents que abracen la plenitud
i aquesta nit, i totes les nits ens agafem els dits
ens toquem de puntetes, ballem l’èxtasi
planegem sobre la ciutat, dibuixant-nos
enyoro, potser el que mai tindré
però els teus petons semblen dolços
el teu somriure m’atrau
i rellisco sobre la teva pell



montse pellicer mateu
certeses 2018
imatge xarxa



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada