dilluns, 7 de maig del 2018


el rellotge fa aquest soroll per marcar cada segon
jo impregnada de sabó sota la dutxa
ja és l’hora, l’horabaixa
quan la pau entra per la finestra
sabent que no hi haurà més oportunitat
que la que he decidit donar-te
i sabent que ja fa temps que tot ha marxat,
com les fulles que han caigut del meu llimoner,
però un cop més et deixaré entrar
quan l’estiu arribi a casa,
sabent que no hi haurà més estius,
el rellotge no s’atura com la vida que segueix
com la balanguera que teixeix un llarg jersei,
sabent que res serà igual, ni millor
fluir entre el cel i la terra
entre els sentiments que s’enlairen
i el dolor no s’apaga, el dolor de la decepció,
masses passes donades
i les maletes sempre a mig fer,
pensa bé les paraules, perquè ja no tenen retorn,
i descalça esperant el destí pintant
em poso el vel de l’esperança
duc les benes per les ferides
i les sabates per trepitjar les pedres



montse pellicer mateu
certeses 2018
resevats drets d'autor
imatge xarxa

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada