dimarts, 7 de juny de 2016


quina nit em porta a tu
quan cau el cel, el soroll, i crema l’ànima?
-         tinc la certesa de no desvetllar un demà
-         que acceleradament pica la porta
tinc la por de ser tant humana i engruna
ignorant de la meva estada
-         aferrissadament m’acullo a un present
-         assedegada de la màgia que ni tu coneixes
aquesta nit, però, sé que no hi ha foscor entre
la meva pell renovada, potser més vella
i la teva pell eixuta que asseca cada vetlla insomne
-         ara ja pot sortir el sol
-         perquè no hi ha més moment que el que descric
i demà, possiblement sigui aquest dibuix

fet de dits, marcant la geografia

Montse Pellicer Mateu
certeses 2016



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada