dijous, 31 de març del 2016

sóc arbre
sostingut per les meves dos branques
son fortes i esplendoroses
plenes de fulls de primavera
i floreixen tocant el cel
sóc arbre
les meves arrels acaparen la terra
sóc color de terra
els meus fills són cada cercle de la meva vida
ells neixen i creixen lliures
i arrelen i m’arrelen
en el més profund del meu ser
no puc morir sense veure el seu infinit
perquè sóc eterna amb ells
cada mot i pensament
no es lliure de la seva presència
encara que regni un desequilibri
sempre la meva sang brolla amb la seva
sóc arbre

sota el cel i el vent acarono els seus llavis

montse pellicer mateu
imatge google



1 comentari: