un dia ple de núvols

jo sonàmbula dels meus somnis

tu dormint dins de les profunditats oníriques

destrio i penso versos i tot està inventat

 vull viure sense sentir la vulnerabilitat de ser jo

amb un camp de roselles per jaure al teu costat

un dia ple de núvols

el vent s’endu cada instant i pensament

tot a voltes es fum, i el dolor dins d’una butxaca

he trencat cada pedra per recomençar un camí nou

aixecaré un mur entre aquest instant particular

desitjant seguir sentint l’ànsia d’estar al teu costat

perquè sé que visc i revisc un i altre cop

desitjant matar el temps, per viure nosaltres

però el món és massa gris i obscur a voltes

 i un dia ple de núvols

jo insomne entre els teus braços

tu dormint dins la profunditat subconscient

jo conscientment em consento somiar

pensant que algú em dirà que tot anirà bé

i aquesta vegada serà veritat

dibuixo cercles de vida sense fum

on la plenitud de la vida enlluerni el meu destí

i sols desitjo sentir a cau d’orella

   i com un dolç ressò

                     -tot anirà bé

llavors podré tancar els ulls i adormir-me

després de tant de temps lluitant enmig d’ombres

sols desitjo omplir-me de llum

                  és tant senzill tot

montse pellicer mateu

imatge google