dilluns, 28 d’abril de 2014



silenci
traspàs
fi,
tot s’ha acabat
pensant que seria per sempre,
l’eternitat no existeix
i ara que serà de tot el que et queda per dir?
de tot el que has deixat per fer demà?
el demà?
el demà no existeix
és sols un miratge
una il·lusió
una quimera,
una utopia,
has marxat
i ara no sé si camines cap a una llum
o ets energia,
sols sé que el silenci
em refreda l’ànima,
el teu cos deixa de tenir color,
silenci,
quan les llàgrimes s’assequen
i ofego el meu crit endins,
per sentir que m’han esgarrapat un tros de vida,
silenci,
fi,
i sona la cançó de carlos gardel
“adiós muchachos compañeros de mi vida
barra querida de aquellos tiempos....”
i deixo caure el vel de l’esperança
i em preparo pel dol,
i sona la cançó de carlos gardel...
volver con la frente marchita...
quan em mires,
t’agafo la mà freda,
miro els ulls tremolosos,
i espero....
el silenci
de la fi,
el món s’ha aturat en aquest instant
i la música segueix sonant
2104141
Montse pellicer





1 comentari: