divendres, 4 d’abril de 2014




xucla’m
fins a esgotar-me,
després jo et xuclaré
fins que el fil de la vida s’apagui,
engoleixo cada mot que neix,
però tu xucla’m
fins que en tingui prou
i sigui com una filigrana
que llueix dins d’una pintura,
ara jo et xuclaré
fins que recordi cada
paraula escrita,
xucla’m i obre’m les portes
del deliri

montse pellicer mateu
0404714



3 comentaris: