diumenge, 18 d’agost del 2013

simplement
sóc així perquè vull
i una mica més gran
sense voler,
camino i deixo petjades
per seguir essent,
defujo de disfresses
i vestimentes,
i perquè vull
em resisteixo a caure
en el parany
d'una existència absurda,
puc veure sense mirar
presenteixo el futur
tant incert
com que puc escoltar
paraules abans de ser dites
per llegir-les 
mentre cauen sobre els llavis,
ara agafo el vol

montse pellicer mateu







1 comentari:

  1. molt bonics aquests versos Montse, en el terreny del pensament existencial, escrits de forma planera, brollant de manera natural i alhora plens de sentit

    una abraçadeta ! ;-)

    ResponElimina