dilluns, 26 d’agost del 2013

llàgrimes,
que cauen en una sinuosa cascada
rellisquen
dibuixen rius i afluents
sobre el meu rostre
per caure sobre la meva terra,
sento les arrels d'una vida
que esgarrapa els moments sublims

moments,
en que les emocions cavalquen
entre la raó i el desig
de ser sense esquitxar l'essència
ni perdre els fonaments
que aguanten una existència,
embolicada dels tresors
que guardan els pensaments

lliure,
al fi dels lligams
que mantenen la cordura

montse pellicer mateu
26 d'agost de 2013






1 comentari:

  1. Quina cordura més formosa, més exquisida, més essencial. Enhorabona per tal poema.
    És molt sensible, ets extraorinària Moltse. Un gran salut Rafael Molero

    ResponElimina