dilluns, 17 de desembre del 2012






I


Ressisisteixo a les paraules, tanco les finestres, per obrir-les demà i respirar de nou.
Camino un nou camí,
endevino les mirades agosserades
ofeg
ades en mig de silencis,


i ara puc tancar els ulls enmig d'una tempesta
i sentir.
sentir, sentir, tocar, palpar, llepar, besar, abraçar
de nou una vida retrobada,
dins un cos descobert,
a vegades sense saber que és el meu.
 
I m'endinso dins l'aigua
per sentir la humitat 
mentre empapa la meva pell,
i m'asseco resseguint cada escletxa,
mentre les gotes regalimen
s'escampen i s'escapen,
corren i es desfan
i jo no puc atrapar-les.
 
M'arrossega la serenitat del temps
i la desesperança de la joventut,
i encenc el foc,
per escalfar l'ànima
que es fa un garbuix dins la meva follia,
per resistir al desig 
d'obrir una nova finestra,
i deixar entrar la llum,
d'un nou dia,
per descobrir el redescobert,
es quan m'acosto
i sé que estic a punt
de reescriure la meva història.
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 

4 comentaris:

  1. Saber-se a punt un mateix. Bona lectura gràcies a la teva poesia.

    Nanit

    ResponElimina
  2. GRÀCIES PELS TEUS COMENTARIS, i per llegir-me, un plaer

    ResponElimina
  3. ....hi visc,sento i experimento.....em redescobreixo

    ResponElimina
  4. trobar-se a un mateix és la tasca que cada dia tenim com a deures. Si els fem, qui ens envolta serà feliç

    ResponElimina