dimecres, 26 de desembre de 2012

Arraulida dins un somni de futur,
reposada sobre el coixí
que em transporta a una altre vida,
on tot és i deixa de ser
com una gota d'aigua
que segueix el seu camí fins a retrobar el seu riu,
descansa l'ànima
sobre un munt de fantasies i anhels incomplets
amb la serenor de l'espera
i l'essència que perdura,
ara un sol mot per dir un vers,
desig,
sentir,
bategar,
esfonsar,
REEIXIR,
per un instant crido a l'alba,
i rebusco sentiments perduts,
per tornar a començar
una nova vida,
quan tot s'apaga i res s'encen,
la meva flama il·lumina un nou destí

2 comentaris:

  1. com gota d'aigua que sadolla uns llavis eixuts, que cau en terra erma esperant la última primavera

    ResponElimina
  2. que no s'apagui mai la flama i bon any també..

    ResponElimina