nits suades d’insomnis

i esclata trencadís el meu nom

mentre fondeges al meu port

i la foscor il·lumina el meu rostre

mentre abandono el meu cos

al teu desig

montse pellicer mateu

respiren les paraules

amb els batecs

i la suor desprèn

olor a hormones

que revisc cada dia

cada nit

cada instant

montse pellicer mateu

tot a punt
la taula parada
l'ocasió s'ho val,
dos copes de cava
catifa de pètals vermells
camí de la cambra,
vestit de seda
llençols de setí
llum d'espelmes,
la pell batega
el gust de la suor
on s'adormen els besos

montse pellicer mateu

Demà pensaré un joc entre tu i jo, aquell que no hem jugat mai, ni tant sols enmig d'un somni.
Avui viuré dels records d'ahir, mentre s'escurça el dia i la nit agafa temps al dia.
El present dins una copa d'aigua, que s'omple amb la pluja que cau pausadament perfilant un nou paissatge, mentre els núvols pinten el cel d'un color gris i trist, la tardor s'atansa inexorablement sobre el meu rostre.
Demà tiraré els daus i mouré la fixa fins a la casella que pertoqui, potser guanyo, potser perdo, són les regles del joc.
montse pellicer mateu