diumenge, 28 d’octubre de 2018



i aqui i allà
avui i ahir
sóc feblesa que passeja insomne
amb la nocturnitat d’un lladre
que vol robar temps als carrers
a les pedres estàtiques
a la sorra infinita que creix i decreix
al caprici de l’aigua
em netejo amb la cura de l’anima
llueixo una fina capa de pomada
sentint cada punxada del dibuix del tatuatge
que entre cames i braços
fins arribar al pit m’embolica la vida
i aquí i allà
agafo el plaer d’estimar els teus llavis
amb aquesta pell resseca
i un bes ple de dubtes i esperances
l’espill que no enganya
em fa la fotografia del meu jo
que lluita entre l’ara i l’ahir
perquè les rosella és sempre una rosella
i una dona sempre és una dona

montse pellicer mateu
imatge xarxa

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada