i aqui i allà

avui i ahir

sóc feblesa que passeja insomne

amb la nocturnitat d’un lladre

que vol robar temps als carrers

a les pedres estàtiques

a la sorra infinita que creix i decreix

al caprici de l’aigua

em netejo amb la cura de l’anima

llueixo una fina capa de pomada

sentint cada punxada del dibuix del tatuatge

que entre cames i braços

fins arribar al pit m’embolica la vida

i aquí i allà

agafo el plaer d’estimar els teus llavis

amb aquesta pell resseca

i un bes ple de dubtes i esperances

l’espill que no enganya

em fa la fotografia del meu jo

que lluita entre l’ara i l’ahir

perquè les rosella és sempre una rosella

i una dona sempre és una dona

montse pellicer mateu

imatge xarxa