dilluns, 24 de novembre del 2014

em miro...





moment de solitud evocant una imatge que no retorna
mentre desfullo un a un els pètals de les capes de la vida,
somnis desvetllats durant llargues nits d'insomni 
exhalant davant d'un mirall per deixar-hi l'alè i dibuixar el meu nom,
m'he desvestit i engalanat tantes vegades davant teu,
avui em sento estranya de mi mateixa 
em pinto els llavis resseguint cada porus de pell davant teu
em ressegueixo les línies dels ulls definint la seva forma
i em miro
em miro,
tu em retornes aquesta imatge que tant desitjo 
de sensualitat i de innocència,
quan no sóc innocent, ni verge ni adolescent ni  ho pretenc 
però he congelat un instant en el temps per mirar-me
i vestida encara
en miro,
em miro olorant el temps present amb gust a roses 
sota el sostre de la nit templada
i el temps s'ha aturat quan m'he desvestit de roba
montse pellicer mateu
24/11/2014
imatge google









7 comentaris:

  1. preciòs,,,,,, m'encanta .... ni ho pretenc, en el context que l'has possa't .....darrera

    ResponElimina
    Respostes
    1. gràies Eulàlia, es la resposta al mirall, la resposta a un temps sense pretendre ser el que no sóc

      Elimina
  2. M'agrada molt el teu versar, el teu plasmar sentiments en versos.
    Encantat de llegir-te.
    Una abraçada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. gràcies a Tu Yeti per llegir uns versos plens de sensacions em despullo cada dia que escric un vers

      Elimina
  3. Molt suggerent! M'agrada molt! Voldria mirar-me així... però em costa...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Nou novembre totes, ens podem mirar un dia així, és el reflex d'un temps, no costa sols mira't

      Elimina
  4. Montse, felicitats!!!! Ets una artista amb paraules precioses!!!

    ResponElimina