dilluns, 28 de juliol de 2014



en un lloc qualsevol, asseguda a la terrassa d’un bar
en un moment qualsevol
i en un lloc qualsevol,
et miro,
em mires,
i quan acluco els ulls
aquell tacte
de les teves mans
obrint-se pas,
-jo avergonyida obro els ulls
pensant que la resta del món em mira,
i em comença a envoltar una flamarada
que em crema la pell,
-          com quan he “ficat la pota”-
però segueixo sentint les teves mans
més endins de la faldilla,
-i jo m’arracono sobre la cadira-
-demanant si us plau, que em deixis-
-suplicant que no paris-
el món s’ha aturat en aquest instant,
i tu sense pensar en res més
t’has obert pas entre les meves cames
-          no vull esclatar, no em puc moure
-i el món ha començat a caminar,
obro els ulls i tu em preguntes amb la mirada
per buscar un lloc per jugar,
no importa on, ni quan,
sols que amb  els ulls clucs
no queda ningú més que tu i jo
i una cadira,
en una terrassa d’un bar qualsevol

i jo, arronsada en la cadira
i tu,
tu
sota l’excitació de les mirades
que passen,
fugaces,
que no ens veuen,
-          i que més dona si ens veuen?

     montse pellicer mateu
    imatge de google 






Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada