diumenge, 15 de desembre de 2013




com espurnes de cel
que s’escampen sobre paisatges
les gotes amaren la suor
enmig de paraules xopes
enganxades sobre la pell,
l’estança que compartim
dibuixa ombres de carícies
guarda els besos
i cobreix un mar ple de desig,
com espurnes de cel
a l’ombra del sexe
deliri de dos amants
que s’endinsen sota el plaer

montse pellicer mateu


3 comentaris:

  1. Les paraules xopes solen ser molt gratificants i més si recorren la pell nua.

    ResponElimina
  2. Excel.lent poema, m'ha agradat molt.

    ResponElimina
  3. Gran poema i ple de sensualitat extrema, és inedit, és genial. M'agradat llegir-ho. Rafael Molero

    ResponElimina