divendres, 6 de setembre de 2013


anhels ofegats
en nits senceres
plenes d'insomni
quan el dia tanca la finestra
i obrre la porta
al calaix dels somnis,
sento que el foc
m'encén
i m'amara la suor,
mentre cauen llençols
i coíxins a l'oblit,

gasto les nits
envoltada de neguits
mentre
m'apago
quan les gotes
ressonen
quan moren
sobre
la meva
pell
una
a
una

montse pellicer mateu







2 comentaris:

  1. intentem no malgastar les nits, més del que ja ho son, a la nostre curta estada. Cada minut compte, encara que sigui d'insomni.

    ResponElimina
  2. Si, cada minut compta ... de la nit i del dia també ... Bonic!

    ResponElimina