dissortadament agafo el llapis

per reescriure cada pàgina

del que ja hem escrit,

recordo cada paraula, punt i coma,

recordo el moment

i la cançó que sonava,

mentre jo somiava i desitjava

sentir-me abraçada,

i adormir-me sentint la teva pell

sento el mateix formigueig

mentre explicaves el que senties,

i estaves tant aprop,

que la pell se m'erissava

i sentia papallones dins l'estòmac

desprès em vas impregnar amb la teva olor,

dins la distància de l'espai

i el mirall que ens separa,

i jugaves amb el meu cabell fent cargols

que es desfeien entre els teus dits,

per arrossegar les teves mans

fins endisar-te i quedar-te i no marxar,

ara torno a començar amb els mateixos mots

però amb una cicatriu més

tatuada en la pell

montse pellicer mateu