dijous, 24 de gener de 2013



L'acústica em desconcentra
em desmorona,
dins de fastuosos camins literaris,
sonen els acords
i transpiro la tendresa
que atrapo,
mentre imagino
segueix sonant el piano
que mai endevino l'autor,
i el meu cos 
s'acaba movent
al compas del teclat.

montse pellicer mateu

1 comentari:

  1. tant de bo el teclat tingui aquells ritmes on el ritme i la calma saben conviure.

    ResponElimina